
Al 2017 va començar CCOOMICS, nom que va triar l’alumnat al finalitzar les pràctiques curriculars del cicle professional de Còmic el primer any. En aquests anys hem ampliat el nombre d’alumnes, ha variat la composició de gènere amb una forta incorporació femenina, hem incorporat a noves escoles fins arribar a les cinc d’ara i hem superat l’obstacle de la pandèmia del COVID. I a més acabem d’inaugurar el projecte d’Atelier amb el que volem oferir a l’alumnat que ha finalitzat els seus estudis, un lloc, no només físic, per a retrobar-se, per a compartir i desenvolupar experiències creatives, per a rebre assessorament professional i laboral. Anys en els que hem compartit mes de cent processos creatius, ens els que hem vist més de cent idees prenent forma de imatges, vinyetes, seqüències, pàgines i finalment historietes.
Al voltant d’una taula es comparteixen les idees, els projectes, els esbossos, les vinyetes, les seqüències, les pàgines i les historietes que són sotmeses al tractament creatiu de la valoració conjunta. Entre totes s’aporten valoracions i se superen els inevitables, i alhora estimulants, obstacles: el guió que es resisteix a ser arrodonit, la paraula oportuna que no apareix, la possible millora gràfica o l’alternativa per sortir de qualsevol atzucac narratiu. Són espais per a la cooperació, per a un aprenentatge comú en la pràctica. Per això els moments més satisfactoris són aquells en els que s’expressa espontàniament l’admiració pel treball d’un altre, quan el petit èxit personal se sent col·lectivament. Un col·lectiu que és plural en la seva diversa manera de viure el còmic, tant des de la perspectiva lectora com de l’autora, que és tant variada i diferenciada com el propi medi. Així l’humor conviu amb el relat intimista, el costumisme, el reportatge, la ficció futurista…
Al voltant d’una taula es comparteixen les idees, els projectes, els esbossos, les vinyetes, les seqüències, les pàgines i les historietes que són sotmeses al tractament creatiu de la valoració conjunta. Entre totes s’aporten valoracions i se superen els inevitables, i alhora estimulants, obstacles: el guió que es resisteix a ser arrodonit, la paraula oportuna que no apareix, la possible millora gràfica o l’alternativa per sortir de qualsevol atzucac narratiu. Són espais per a la cooperació, per a un aprenentatge comú en la pràctica. Per això els moments més satisfactoris són aquells en els que s’expressa espontàniament l’admiració pel treball d’un altre, quan el petit èxit personal se sent col·lectivament. Un col·lectiu que és plural en la seva diversa manera de viure el còmic, tant des de la perspectiva lectora com de l’autora, que és tant variada i diferenciada com el propi medi. Així l’humor conviu amb el relat intimista, el costumisme, el reportatge, la ficció futurista…